Ponzella bella,
vellut de la Natura,
tinc cura dels pètals
dels teus rínxols daurats
i calmo la set de saviesa
que portes en els ulls.
Claror del dia,
verda esperança
que es renova en veure't
despertar al meu costat,
àngel tendre que la brisa
pentina calmosament,
tija que xucla
cada gota d'aigua
de la terra fèrtil;
dins meu t'he dut,
fruita madura que creixes
sense pausa, lentament.
1 comentaris:
Senyor desideri:
Ara que és imminent l'esclat de la primavera, espere que ens obsequie amb noves varietats del seu jardí, tan precioses com aquesta.
Càlidament seua,
DP
Publica un comentari