Fràgil fragància (LXVII; Begonia x tuberhybrida)

Fes que les nits siguin petges
per perseguir enmig de les ombres
com la vida, trànsit del somni,
perenne nimfa, corrent d'un riu
sense llera demà que duu fins a tu.

Torna'm llum, brisa adormida, quieta,
enmig de les ombres que t'acaronen la pell.
I sabrem les remors de la Terra
en moure's horitzó enllà, fràgil
fragància que fremeix on la flama
encén la foguera del futur al teu recer.

Fes que les nits siguin en els teus pits.