Ets la flor que t'allunyes
dels braços de la terra
perquè vols abastar els núvols
sense deslligar-te d'ells;
L'aigua que calla en el vast
paisatge que deixa l'onada,
l'arrel plena de vida, la gota
que en la gerdor del món habita.
I seguiràs amunt, fins que els somnis
siguin palpables en fer-se reals.
1 comentaris:
Gràcies per passar-te per Reykjavík :P però sobretot gràcies per fer-me arribar fins ací...que no t'estranye veure'm passejar pel teu jardí
B7s!
Publica un comentari