
Blanc sobre l'ona,
vivint en la bellesa
dels solcs del núvol.
On has de raure
per veure el goig dels pètals,
la primavera?
on les paraules són fetes de batecs
i la solitud no existeix enlloc
perquè ets i l'anomenes companyia
dins del cor, entre les mans, arrelada
a les meves entranyes perquè creixo
cada vegada que em parles amb el respir
de qui sap que a l'endemà descobrirà
la mirada de qui estima al seu costat.
M'han parlat hipomees i atzavares,
les mateixes que ens van veure erràtics.

0 comentaris:
Publica un comentari