He escoltat una veu des del jardí.
Era el teu record que em persegueix
constantment i no descanso
perquè flairo les flors que vam plantar
plegats, visualitzo una enyorança
que s'ha fet pètal i tija, flor sencera.
Demà tornaràs? Vindràs amb la sina
plena de tendresa per recol·lectar
aquests besos que guardo zelosament,
aquests llavis meus, rosa de passió
que s'emparra dia rere dia en la memòria
i no deixa que escapis de la meva ment?
1 comentaris:
Senyor desideri:
Veig, i gairebé puc flairar, que la primavera ha entrat als vostres poemes amb forces renovades.
Eòlicament seua,
DP
Publica un comentari