la flor vellutada
si és breu flama
d'eterna primavera,
bleix de pètals formosos?
Entortilloga
la lluïssor a la tija
i no la deixa.
Arrogància
-
De nou, m'ha deixat amb la paraula a la boca. Però avui se'n penedirà. M'ho
juro prement les mandíbules. Entro a la cuina i el primer cop, amb una
brutalit...
Fa 3 dies
0 comentaris:
Publica un comentari